Encara hi han capullos i capulles per ahí que prefereixen de fer les coses de la forma que no els han funcionat en la vida a veure si a la mil·lèsima els hi funciona. 
Possessió i cels. Llibertat i seguretat.
No se quan ni com vaig assabentar-me de que els cels no eren per a mi, que no m'afectaven, que no els sentia. O almenys no al nivell que se suposava que tenia que sentir-ho. Per que clar, encara que no ho diguen, implícitament te tens que ofendre si algú te alguna mostra de carinyo en la teva parella i et tens que sentir alagada si ell es celos de tu, si es fica com una bèstia si algú se t'apropa. Ací, per a mi, juguen un paper molt important dos conceptes: la propietat i la inseguretat .   Considerar a l'altra persona com a "algo" en compte de com a "algú" el despersonalitza de tota humanitat i passa a ser algo que es pot posseir i intercanviar. La persona es alguna cosa que es pot obtindre a canvi de algo (encara no se molt be qué) i que passa a ser de la propietat del company en quant es forma la parella.    ¿Per què tenim tan normalitzat o tan assumit eixe traspàs del poder de una persona a l'altra? ¿Des de quan considerem que tenim dret a ser pr...
Comentarios
Publicar un comentario