Realisme o negativisme. La crisis dels 20 i per què collons es Dilluns.
No es precisament que em trobe en la punta de a muntanya russa. Al igual que fa dos dies i a pesar que tenia una cara redona com un panquemao la meva autoestima rosava el 10 i estava plenament feliç sense motiu, ara ja no estic tan bé. Arrel de lo del tacó m'he plantejat moltes coses. El meu cap es un bollit de pensaments ja no se si realistes o negatius però al cap i a la fi bons no son. Per a començar estic plantejant-me totes les relacions d'amistat que tinc en aquest moment i en algunes les coses estan molt clares i no hi ha quasi ningun problema però en altres... Bo, en altres la cosa es complica. Digam-ne que la facultat i el món de la Universitat en general m'ha absorbit. Vaig començar fascinadissima amb tota la gent que havia conegut els primers mesos de classe i totes les coses noves que havia descobert. I les comparacions han sigut inevitables. Cada volta volia passar més temps en València i no al meu poble, cada dia volia passar més tem...