Entradas

Mostrando entradas de febrero, 2015

Realisme o negativisme. La crisis dels 20 i per què collons es Dilluns.

No es precisament que em trobe en la punta de a muntanya russa. Al igual que fa dos dies i a pesar que tenia una cara redona com un panquemao la  meva autoestima rosava el 10 i estava plenament feliç sense motiu, ara ja no estic tan bé. Arrel de lo del tacó m'he plantejat moltes coses. El meu cap  es un bollit de pensaments ja no se si realistes o negatius però al cap i a la fi bons no son. Per a començar estic plantejant-me totes les relacions d'amistat que tinc en aquest moment i en algunes les coses estan molt clares i no hi ha quasi ningun  problema però en altres... Bo, en altres la cosa es complica.  Digam-ne que la facultat i el món de la Universitat en general m'ha absorbit. Vaig començar fascinadissima amb tota la gent que havia conegut els  primers mesos de classe i totes les coses noves que havia descobert. I les comparacions han sigut inevitables. Cada volta volia passar més temps en  València i no al meu poble, cada dia volia passar més temps amb la gent de

El dia que me enamoré de José Mujica.

Me acabo de enamorar de José Mujica. Puede que se me olvide la fecha pero nunca el dia, el momento. El momento en el que una descubre que está enamorada es muy difícil y bonito. No quieres admitirlo y al mismo tiempo te gustaría ir diciéndolo por ahí a todo el mundo, a todas horas. Pero ser consciente del proceso de enamoramiento, darse cuenta de todo lo que está pasando en tu interior mientras asimilas sus palabras y gestos, es increíble.  Sólo es bonito la primera vez que ocurre. Una vez que vuelves atrás en el vídeo para volver a repetir el momento no lo ves con los mismos ojos, no disfrutas como hace unos minutos. Pero el vídeo continua y yo sigo enamorada. Me ha costado muy poco decirlo, menos asumirlo y nada difícil. Me gusta que hable de la vida y de la pérdida de tiempo. Me gusta que cite. Supongo que el dia que empiece a vivir será el dia que deje de obsesionarme por perder el tiempo porque realmente sabré que no lo estoy perdiendo. Claro que encerrada en una cas