Entradas

Mostrando entradas de mayo, 2015

Esto no tiene ni nombre ni solución.

Ese bonito momento incómodo que pasa entre que sugieres que vaya toda la familia al psicólogo y que tus padres se estén arreglando para irse de casa.  Siempre he dicho que del dolor se extrae buena literatura pero, ¿y de la decepción? ¿Y de la frustración? Cuando era más joven no entendía por qué a mi profesora de Castellano le gustaban tanto esos libros de autores españoles criados en un pueblo o ciudad gris que narraban historias tristes y dramas que luego enfundaban en libros gruesos de páginas amarillas que se quedaban abandonados en estanterías viejas hasta que un alma en pena iba a recuperarlos.  Supongo que las historias más bellas no son de amor, ni las mejores tratan sobre la alegría, ni la felicidad inspira a nadie. La decepción, la tristeza, el sufrimiento, la pena y el dolor son los sentimientos que inspiran las grandes obras de la literatura.  Alguna vez me he preguntado que pasaría en caso de que hiciera algo grande en la vida y a alguien se le ocurriera escribir m

Rezo demasiado poco.

Como llevo un dia de mierda y creo que ayer, a las 2:30 aprox. de esta madrugada para ser exactos, he tocado el techo de la estupidez y el retraso (de manera metafórica y literal) en todo lo que llevamos de curso, he decidido dejar de mentirme a mi misma por el dia de hoy e intentar hacer algo que oye, productivo no es pero útil bastante. Y es que cuando una se queda estancada y se fuerza a si misma a estudiar y estudiar por mucho que sepa que ni le va a cundir ni le va a servir, mejor darse el dia libre sin remordimiento alguno, sólamente a hacer cosas que te molan (como escribir en el vlog) o ver el último de JdT o leer en PlayGround Magazine (por mucho que mi queridísimo hermano mayor diga que es de hipsters) algún articulo chachi sobre travestis. Para ser totalmente sinceros he de decir que algo un poquito útil si que he hecho: organizarme dos asignaturas de las cuales no tenia ni idea de que iba ni cómo iba a estudiar. Gracias a eso he descubierto cosas muy interesantes qu

Tienes un nosequé nosedonde y me gusta tu barbita sexy.

Jo no vull que penses que et vull per a anar al cine, per a presentar-te als meus pares, per a anar al teatre a veure obres il·lustres i que m'esperes molta estona mentre m'arregle per a anar a un event on tu no participes. A mi m'agrada anar a classe i que no ho sàpiga ningú, que siga sospitós (o no) i tindre la sensació de que tot el món em pot llegir a la ment que m'estic imaginant el teu cul en eixos pantalons que te queden tan bé. M'agrada tocar-te les cames amb els peus per baix de la taula, descaradament, i que me fiques cares indesxifrables. Per que quan em fiques ixes cares no se si estàs nerviós per que hi ha molta gent davant i jo intentant fer peuets, si vols eixir corrents per que em consideres una psicòpata o si t'agrada que siga tan descarada.  M'agrada quan em mires fixament sense vergonya alguna i jo faig l'impossible per sostindre't la mirada mentre em cantes les notes d'alguna melodia que et saps de memòria. I el m

Judicis errònis.

De vegades a soles fa falta pensar un poc les coses per a donar-se compte de l'equivocada que estava i de com tenim clavades xicotetes pautes de pensament al cap que passen de manera inadvertida però que son increïblement dolentes.  I es que quan es pensa i la cosa te lògica tot te sentit i damunt, part d'aprendre, una es sent més lliberada.  Partim de un principi al que en realitat em va costar arribar des de la meva situació: les dones son jutjades pel seu físic la majoria de voltes que se les qualifica per a fer alguna cosa (ja siga des de agradar per a una entrevista de treball fins a jutjar-la com a mare passant per tota una escala de situacions).  La meva situació era una altra. Jo portava unes hores menjant-me el cap sobre qüestions físiques (millor dit corporals i sexuals) sobre mi mateixa. Aquest tipus de pensaments portaven a altres i a altres i en realitat (i vist ara amb perspectiva) eren rayades basades en inseguretats sobre el meu cos i sexualitat.