Las margaritas ya ni se usan

Asumido que no voy a estar tranquila hasta que no me desahogue y escriba sobre ello, aquí estoy.  El caso. En la historia de hoy no importan los nombres, sino la edad. Siempre me ha gustado romper un poquito las normas establecidas, aunque de manera sutil, y casi siempre mis actos tenían mas repercusión para mi que para la gente que me rodeaba. He salido con chicos de varias nacionalidades y nunca ha habido ningún problema, y estoy totalmente abierta a más chicos de distintas culturas. Y con la edad pues más de lo mismo. Esto vino mucho antes que lo de ahí arriba. Desde que entré en la adolescencia creo que no ha habido ningún momento en el que no tuviera claro que, en el amor, la edad no importa. Claro que antes mis pensamientos eran más radicales y románticos y no tenia en cuenta muy bien la realidad que hay entre esos años de experiencia de un miembro al otro de la pareja. Ahora sigo defendiendo lo mismo, pero soy más consciente de los límites que hay. Aunque desde

Se veu que el meu concepte de ser productiva es estudiar durant hora i mitja i després no fer res més fins les set per que "total si encara queda molta vesprada per davant".  I se me tiren les hores damunt i me falta temps per a fer les coses. Sort que demà m'alçe a les 8:30. M'he alçat en una bona sensació, en sensació de que ja no estava tan pendent d'ell, de que tampoc me tenia que preocupar massa d'estar sola. La nit anterior m'ho havia passat molt bé, amb molta gent coneguda i molts tios majos i va estar bé. Vaig pensar "dona, que encara ne queden per descobrir!". Però es obrir Facebook i deprimir-me. No m'enganye, fa temps que vaig descobrir que no podia fer-ho. Tu vols una cosa i ja pots entretindre't en el que tens al voltant, que mai serà el mateix.  El cas es que no demane massa. Si ho pense objectivament no se per què m'atrau. Vull dir que a simple vista poques coses em cridaren l'atenció però es que hi ha que fix

Seré breu en la introducció: des de que vaig terminar en el meu ex vaig sentir un gran alleujament, com si em llevara 50 kg. de damunt. La sensació de llibertat va vindre de seguida, no sols pel fet de haver-ho deixat si no pel fi de la relació, tant afectiva com d'amistat. Adéu a una relació que no servia, que estava morta i que es podria dia a dia baix tones de mentides. Vaig passar un estiu de puta mare, tontejant en qui em donava la gana i fent i estant en qui volia i com volia. Sense lligadures, sense compromisos, el "aquí te pillo aquí te mato" va resumir el sexe d'aquest estiu. Però precisament per estar ja així una temporada, vull canviar de aires. Ja no m'apeteix ser la tercera o compartir. No em serveix que avui estigues i demà pot ser no. Abans no m'importava si estava en mi i en 20 més per que sols volia una cosa i mentre fora capaç de donar-me-la jo contenta. I també jo feia el que volia, of course.  Però m'he cansat. No es que es