Açò es la llet.
Com sempre, una cosa m'ha portat a una altra i al final he acabat fent reflexions en compte de fer els deures.
Tenia un fum de deures de Psicologia Social atrasats i estava buscant coses sobre la Nova Espanya. He vist en wikipedia el nom de Sor Juana Inés de la Creu, que va ser una monja poetessa d'aquella època. Aleshores m'ha entrat la curiositat i m'he posat a investigar.
No puc fer ni tan siquiera un resum de tot el que he vist sobre ella però hi ha hagut una cosa en concret que m'ha cridat l'atenció.
Segons la wiki, a la seva obra Primero Sueño fa referència i al·lusions als fluïts corporals femenins com la menstruació i la llet materna. També diu que a la tradició literària medieval es creia que la sang menstrual alimentava el fetus i que desprès es convertia en la llet que alimentava a aquest.
Aquest mite era aprofitat per la religiosa per a recalcar la importància de la dona al cicle de la vida, identificat així el procés amb un do diví.
I després de tot açò, m'he quedat meravellada en com el cos d'una dona pot produir llet. Llet! Per l'amor de Deu, es la màxima manifestació de la paraula "mamífer"!
Si en comptes de llet la evolució haguera decidit que les dones donàrem oli pels pits per a alimentar a la descendència, la cosa em seguiria fascinant de la mateixa manera. I no em pareix una cosa desgavellada. Un oli suau, amb proteïnes i vitamines i baix en greix, molt nutritiu per al nadó podria ser una opció totalment vàlida per a substituir a la llet.
Em fascina la idea de que, en un moment donat, el nostre cos es puga convertir en un brick de llet amb dos dispensadors. Eh, i no llet qualsevol no, si no de la millor qualitat i amb propietats immunològiques. Es quasi una llet màgica.
I a demès de fer una bonica funció al sexe, els pits funcionen com a perfectes eines per a produir, emmagatzemar, administrar i controlar el fluix de llet i fer de biberons naturals. Més ben dissenyat el cos no pot estar.
Al voltant d'aquest tema em faig moltes preguntes, de les quals algunes, si les pense molt, pareixen estúpides. Com per exemple si algun home haurà desitjat alguna volta poder alletar als seus fills, si alguna volta algú ha preparat algunes postres en llet materna (com iogurts o flams), a com sap la llet i si té alguns beneficis per a l'ésser humà a l'edat adulta o si es podrien fer cosmètics a base d'aquesta substància. Algú s'ha fet alguna volta un got de llet amb Colacao amb la llet dels seus pits o els de la seva dona? Random questions.
Apart, tinc que confessar que de moment no en fa gens d'il·lusió tindre un fill però si alguna volta el tinc, m'agradaria alletar-lo jo mateixa. Seria magnífic sentir-se capaç de poder alimentar a un ésser humà que tu mateixa has fet amb llet que el teu propi cos produeix.
M'encantaria seguir escrivint sobre la maternitat i el que pense sobre ser mare i els meus plans de futur sobre aquest tema però se'm fa tard i em vaig prometre a mi mateixa no gitar-me més tard de les 12 dilluns i dimarts.
Deixaré aquest tema per a altra ocasió. Bona nit.
Tenia un fum de deures de Psicologia Social atrasats i estava buscant coses sobre la Nova Espanya. He vist en wikipedia el nom de Sor Juana Inés de la Creu, que va ser una monja poetessa d'aquella època. Aleshores m'ha entrat la curiositat i m'he posat a investigar.
No puc fer ni tan siquiera un resum de tot el que he vist sobre ella però hi ha hagut una cosa en concret que m'ha cridat l'atenció.
Segons la wiki, a la seva obra Primero Sueño fa referència i al·lusions als fluïts corporals femenins com la menstruació i la llet materna. També diu que a la tradició literària medieval es creia que la sang menstrual alimentava el fetus i que desprès es convertia en la llet que alimentava a aquest.
Aquest mite era aprofitat per la religiosa per a recalcar la importància de la dona al cicle de la vida, identificat així el procés amb un do diví.
I després de tot açò, m'he quedat meravellada en com el cos d'una dona pot produir llet. Llet! Per l'amor de Deu, es la màxima manifestació de la paraula "mamífer"!
Si en comptes de llet la evolució haguera decidit que les dones donàrem oli pels pits per a alimentar a la descendència, la cosa em seguiria fascinant de la mateixa manera. I no em pareix una cosa desgavellada. Un oli suau, amb proteïnes i vitamines i baix en greix, molt nutritiu per al nadó podria ser una opció totalment vàlida per a substituir a la llet.
Em fascina la idea de que, en un moment donat, el nostre cos es puga convertir en un brick de llet amb dos dispensadors. Eh, i no llet qualsevol no, si no de la millor qualitat i amb propietats immunològiques. Es quasi una llet màgica.
I a demès de fer una bonica funció al sexe, els pits funcionen com a perfectes eines per a produir, emmagatzemar, administrar i controlar el fluix de llet i fer de biberons naturals. Més ben dissenyat el cos no pot estar.
Al voltant d'aquest tema em faig moltes preguntes, de les quals algunes, si les pense molt, pareixen estúpides. Com per exemple si algun home haurà desitjat alguna volta poder alletar als seus fills, si alguna volta algú ha preparat algunes postres en llet materna (com iogurts o flams), a com sap la llet i si té alguns beneficis per a l'ésser humà a l'edat adulta o si es podrien fer cosmètics a base d'aquesta substància. Algú s'ha fet alguna volta un got de llet amb Colacao amb la llet dels seus pits o els de la seva dona? Random questions.
Apart, tinc que confessar que de moment no en fa gens d'il·lusió tindre un fill però si alguna volta el tinc, m'agradaria alletar-lo jo mateixa. Seria magnífic sentir-se capaç de poder alimentar a un ésser humà que tu mateixa has fet amb llet que el teu propi cos produeix.
M'encantaria seguir escrivint sobre la maternitat i el que pense sobre ser mare i els meus plans de futur sobre aquest tema però se'm fa tard i em vaig prometre a mi mateixa no gitar-me més tard de les 12 dilluns i dimarts.
Deixaré aquest tema per a altra ocasió. Bona nit.
Comentarios
Publicar un comentario