La maldició de llegir massa de pressa.

Tinc un problema. Lligc massa de pressa. Ho estic experimentant en la novel·la que m'estic llegint ara, que es diu "Lo que el dia debe a la noche". 

Al acabar una pàgina em pots preguntar de que tracta el que acabe de llegir i t'ho puc resumir sense problemes. El que passa es que no puc disfrutar de la meva imaginació.

De vegades sembla que devore les paraules, veig com comença i ja se com acaba, per lo qual no fa falta l'esforç de llegir-la sencera i passe a la següent. I amb els paràgrafs igual. La majoria de voltes no els acabe i no obstant se el que diuen. 

A mi m'agrada disfrutar del poder d'imaginar-me el que passa a cada escena, inventar-me els personatges i ficar-lis cos, cara i personalitat al meu gust. També m'agrada imaginar en que cases i carrers viuen i com se'ls queda la cara després de viure les experiències. Però això sols ho puc fer si vaig paraula per paraula, llegint-les com toca, de principi a final. 

Forçar-me a mi mateixa a llegir més lenta del que en realitat ho faig es exasperant, però no poder disfrutar d'un llibre per que no et pots imaginar les coses que passen també me mosqueja. 

El llibre que estic llegint té 380 pàgines. M'he cronometrat durant un capítol sencer (17 pàgines) i tarde 0,88 min. de mitja en llegir una pàgina (en quasi totes tarde 1 min. i poc però en les que hi ha diàlegs tarde aprox. 50 segons). Això vol dir 15,02 minuts aquest capítol en concret, i que aproximadament hauré tardat 334,4 minuts (5,57 hores) en llegir-me el llibre complet. Tenint en compte que vaig per la pàgina 204, me queden 176 pàgines per a acabar.
Si tarde 0,88 segons, aproximadament, per pàgina, me va a costar 154,88 minuts (2,58 hores) acabar-me'l. 

En resum, per al demà o passat ja podré vorer la peli. Voluntaris/es?

Comentarios

Entradas populares de este blog

QUE PARTE DE DROGAS MALAS NO OS ENTRA EN LA CABEZA!

El trabajo, el dinero y la manzanita de Newton.

A midnight tale.