¿Por qué seguimos mintiendo?
Que no es perda la bonica costum de reflexionar de tant en tant en Facebook.
L'altre dia anava jo en el tramvia i això que sents una conversa sense voler. Dos amigues d'uns 15 anys mes o menys que parlaven d'un xic en el que una de elles s'havia liat. I vaig pillar el moment en el que l'una li deia a l'altra:
-A ver, era guapo y eso pero a mi no me gustaba, no me convencía. Pero aun así nos liamos. Yo estaba sentada encima de él y me preguntó "del 1 al 10, ¿que nota me das?" y yo le dije que un 8 o un 9. Pero en realidad no pensaba eso, le hubiera dado un 2 o un 3 ¿sabes?.
A veure, que errors cometem tots. Però em quedí pensant en per què aquella xica s'havia liat en aquell xic si, per molt guapo que fora, en realitat no li agradava. Per pressió social supose.
Es norma que quan un xic guapo es interessa per tu tens que fer-li cas si o si, per a que no et miren raro? I es normal que li mentisques en la seva cara per a alimentar el seu ego?
Crec jo que seria més fàcil ensenyar a les xiques a saber dir que no des de un primer moment per a evitar que es troben en situacions incòmodes com aquestes, on, per H o per B, ell es el que arriba a casa content per creure's que te un 9 i ella penedida per haver fet una cosa que en realitat no volia.
I altra cosa que deuríem d'ensenyar (tant a xics com a xiques) es a acceptar ser rebutjat per algú. No dic que no pique, no dic que no cou un "no" però saber encaixar-ho es la clau.
Lo que me pareix molt trist es que encara hi han ministres per ahí que prefereixen invertir en religió abans que en assignatures que ensenyen intel·ligència emocional.
D'altra banda, ensenyem a les xiques a mentir per a complaure el ego dels homes. La idea bàsica de tot açò es no ferir els sentiments d'ell a costa dels de ella. D'alguna manera ella actuà pensant que el millor que podia fer era no ser sincera en ell i en si mateixa.
Per altra banda, això manté el estatus de xic guapo de ell intacte. Ell volia algo (a ella). La va veure, li va agradar i va anar a per ella. Com dir que no quan tot el mon suposa que vas a dir que si?
Espere que la xica haja pogut reflexionar sobre açò al igual que reflexione jo. Espere que haja après de la situació i a ser sincera en si mateixa i a saber expresar-ho als demès de forma correcta. No sempre es pot però la diferència està en intentar-ho o no.
L'altre dia anava jo en el tramvia i això que sents una conversa sense voler. Dos amigues d'uns 15 anys mes o menys que parlaven d'un xic en el que una de elles s'havia liat. I vaig pillar el moment en el que l'una li deia a l'altra:
-A ver, era guapo y eso pero a mi no me gustaba, no me convencía. Pero aun así nos liamos. Yo estaba sentada encima de él y me preguntó "del 1 al 10, ¿que nota me das?" y yo le dije que un 8 o un 9. Pero en realidad no pensaba eso, le hubiera dado un 2 o un 3 ¿sabes?.
A veure, que errors cometem tots. Però em quedí pensant en per què aquella xica s'havia liat en aquell xic si, per molt guapo que fora, en realitat no li agradava. Per pressió social supose.
Es norma que quan un xic guapo es interessa per tu tens que fer-li cas si o si, per a que no et miren raro? I es normal que li mentisques en la seva cara per a alimentar el seu ego?
Crec jo que seria més fàcil ensenyar a les xiques a saber dir que no des de un primer moment per a evitar que es troben en situacions incòmodes com aquestes, on, per H o per B, ell es el que arriba a casa content per creure's que te un 9 i ella penedida per haver fet una cosa que en realitat no volia.
I altra cosa que deuríem d'ensenyar (tant a xics com a xiques) es a acceptar ser rebutjat per algú. No dic que no pique, no dic que no cou un "no" però saber encaixar-ho es la clau.
Lo que me pareix molt trist es que encara hi han ministres per ahí que prefereixen invertir en religió abans que en assignatures que ensenyen intel·ligència emocional.
D'altra banda, ensenyem a les xiques a mentir per a complaure el ego dels homes. La idea bàsica de tot açò es no ferir els sentiments d'ell a costa dels de ella. D'alguna manera ella actuà pensant que el millor que podia fer era no ser sincera en ell i en si mateixa.
Per altra banda, això manté el estatus de xic guapo de ell intacte. Ell volia algo (a ella). La va veure, li va agradar i va anar a per ella. Com dir que no quan tot el mon suposa que vas a dir que si?
Espere que la xica haja pogut reflexionar sobre açò al igual que reflexione jo. Espere que haja après de la situació i a ser sincera en si mateixa i a saber expresar-ho als demès de forma correcta. No sempre es pot però la diferència està en intentar-ho o no.
Comentarios
Publicar un comentario