Tienes un nosequé nosedonde y me gusta tu barbita sexy.

Jo no vull que penses que et vull per a anar al cine, per a presentar-te als meus pares, per a anar al teatre a veure obres il·lustres i que m'esperes molta estona mentre m'arregle per a anar a un event on tu no participes.

A mi m'agrada anar a classe i que no ho sàpiga ningú, que siga sospitós (o no) i tindre la sensació de que tot el món em pot llegir a la ment que m'estic imaginant el teu cul en eixos pantalons que te queden tan bé.

M'agrada tocar-te les cames amb els peus per baix de la taula, descaradament, i que me fiques cares indesxifrables. Per que quan em fiques ixes cares no se si estàs nerviós per que hi ha molta gent davant i jo intentant fer peuets, si vols eixir corrents per que em consideres una psicòpata o si t'agrada que siga tan descarada. 

M'agrada quan em mires fixament sense vergonya alguna i jo faig l'impossible per sostindre't la mirada mentre em cantes les notes d'alguna melodia que et saps de memòria. I el meu cor intenta acoplar-se al compàs que marques però sempre es passa de ritme.

Sent fer literatura en tu però eres el que toca.

M'agradà quan l'altre dia passarem de estar malalts a molt bé quan m'agafares la cara amb les dos mans i no em soltaves, i me besaves amb paciència. I em quedi disfrutant de la proximitat de les nostres cares, es molt agradable.

(Se que no t'agrada que parle en futur simple però poc puc fer.)

M'agrada que encara que siguen les 5:37 de la vesprada me digues "bon dia bonica".

I m'agradaria eixir en meitat de classe per a anar al bany, dir-te que ixqueres però no el motiu i que, després de fer-te de rogar, veure't per la porta i jo et donaria un gran bes, furtiu i preciós de pel·licula perquè soc una peliculera.

Benvingut a la pel·lícula de la meva vida. Jo soc la directora, productora i protagonista de la meva història. També soc les actrius de repart i la guionista, la càmera i les de vestuari i maquillatge. La banda sonora també la posse jo, i el cine i les roses. 

Però en realitat preferisc els curts. Per que son curts i intensos i diuen molt en molt poc de temps. Com tu. Que dius tant en tan poquiu. Que te puc escoltar durant hores i entendre't en els dos segons que tardes en agafar-me la cara amb les mans i ficar-la davant teva, un nas al costat de l'altre. Eixa, de moment, es la meva postura favorita. 

I si tots els actors de Juego de Tronos pogueren veure el que fem mentres deixem que ells treballen en la pantalla no dubtarien en donar-nos els premis a millors protagonistes de la història més llarga en començar. 

T'importa que ens digam "Los sin-rumbo"? T'importa si et grabe mentres toques el saxo? (i sent si se me'n va el plànol per que em quede embobada mirant com et meneges). 

No estic confessant que estic enamorada, no ho estic i per tant no hi ha res que confessar. No moriria per tu, no em tiraria d'un pont. Però saps que soc feliç amb poc. 

Reflexionar sobre que cada volta que agafava el mòbil per a parlar amb l'anterior a tu la arruga de entre les meves celles es feia major i que ara, a cada zumbit, se que darrere hi ha una frase graciosa, una idea genial, una proposta divertida. I vaig pasar de estar tot el dia enfadada per res a tot el dia contenta per res. 

I no estic enamorada. El dia que estiga enamorada t'enteraràs. Ens enterarem tots. 

Soles m'agrada disfrutar de les xicotetes coses que tens, de que se que em pots fer millor persona. De que tienes un nosequé nosedonde y me gusta tu barbita sexy.

En definitiva, que me fas més idiota del que ja soc, que me fas ser més torpe del que ja soc, que me fas despistar-me més del que ja estic i de que ja m'he equivocat ficant els plats on no tocava i he cantant Frank Sinatra (Strangers in the night) sense voler. 

Sols espere que no penses que es per a sempre, però també espere que no t'aburrisques de mi en dos setmanes. La veritat seria una desgràcia per que jo em quedaria sense una ment extraordinària i sense conèixer més a fondo a una persona excepcional, que se que ho eres (i es una pena per què sempre em perd les millors coses) però també em quedaria sense sexe i això també es una tragèdia per que em poses molt i no puc treure res bo de les últimes dos sessions. 

I quan dic "res bo" vull dir un calentamiento global perillós per als polos norte y sur, com a conseqüència augment del nivell del mar i inundació del meu cos. I, com sempre, mai estem a temps de salvar el planeta. 

Per cert, pot ser algun dia tinga el suficient valor en mi i la suficient confiança en tu per a contar-te que em posen les cases buides. Em posen a muntó. I que quan vaig introduir la clau al segon pany i vaig comprovar que estava tancat em vaig ficar un poquet mala, i mala d'esperança també. 

I quan vaig entrar i no estava la alarma ficada vaig entrar en un moment de pànic-calentor. Per això et vaig abandonar al menjador i vaig anar com una loca per tota la casa, habitació per habitació a veure si hi havia ningú i una vota comprovada la soledat, la meva ment va reaccionar ràpid d'aquesta manera: entrí a la meva habitació, vaig pensar "sí joder. Hasta luego", em vaig llevar el polar com qui es lleva una pesa de roba quan va a fer el amor (amb rapidesa i ràbia) i vaig tornar rauda y veloz al menjador, a menjar-te la boca i a tirar-te al sofà per a començar el calentament global.